Ni un pas enrere en el dret a avortar
L'avortament és el dret de totes, però la decisió d'avortar és exclusivament de la dona que ho decidisca.
La Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) a Espanya està reglamentada per la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs i el Reial decret 831/2010, de 25 de juny, de garantia de la qualitat assistencial de la prestació a la interrupció voluntària.
Assenyalant en aquesta Llei l'Article 14. Interrupció de l'embaràs a petició de la dona.
Podrà interrompre's l'embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de l'embarassada, sempre que concórreguen els requisits següents:
a) Que s'haja informat la dona embarassada sobre els drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat, en els termes que s'estableixen en els apartats 2 i 4 de l'article 17 d'aquesta Llei.
b) Que haja transcorregut un termini de, almenys, tres dies, des de la informació esmentada en el paràgraf anterior i la realització de la intervenció.
Centrant-nos en la realització de la intervenció, es practiquen dos tipus: la farmacològica (fins a les 7 setmanes de gestació) i la instrumental amb anestesia local o general (fins a les 14 setmanes de gestació), aquesta elecció normalment serà triada segons la decisió de la dona embarassada.
Segons un estudi d'ACAI (Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs), més del 70% de les dones trien el mètode instrumental en lloc del farmacològic, ja que és una intervenció que dura com a màxim 10 minuts amb anestèsia local o general i presenta els següents efectes secundaris: un sagnat i dolor igual o menor que una menstruació normal. Així mateix, és la tècnica més ràpida i segura amb un percentatge d'efectivitat entre el 98% i el 100%.
En contraposició, el mètode farmacològic (fins a les 7 setmanes) suposa ingerir per via oral un o més comprimits de Mifepristona. Passades entre 24 i 48 hores s'haurà d'ingerir un altre fàrmac denominat Misoprostol. Ambdós fàrmacs són necessaris per a interrompre el procés de la gestió i aquests medicaments seran subministrats per hospitals i centres acreditats per a la interrupció de l'embaràs. La persona que realitze la interrupció de l'embaràs haurà d'estar acompanyada durant les hores següents de prendre Misoprostol i, finalment, acudirà al centre especialitzat per a assegurar que el procés ha finalitzat adequadament. Aquest mètode presenta els següents símptomes i efectes secundaris: sagnat major que una menstruació normal, dolor, nàusees, vòmits, diarrea, febre... per a disminuir aquests símptomes es poden subministrar analgèsics. Mitjançant d'aquest mètode, tardarà entre unes hores o diversos dies a produir-se la interrupció de l'embaràs i presenta una efectivitat entre el 95% i el 98%.
Cal destacar que aquesta suposada elecció lliure entre el mètode farmacològic o instrumental amb anestèsia local o general, en posar-la en pràctica, no es compleix, ja que, en algunes Comunitats Autònomes, la Seguretat Social només cobreix íntegrament el mètode farmacològic i l'instrumental amb anestèsia local. En cas que la dona vulga optar per la interrupció voluntària de l'embaràs mitjançant el mètode instrumental haurà d'abonar la despesa de l'anestèsia general. La decisió de la dona està llavors condicionada pel seu nivell socioeconòmic, ja que no totes les dones es poden permetre pagar la despesa de l'anestèsia general. A més, no totes les clíniques ofereixen la possibilitat de realitzar la interrupció voluntària de l'embaràs amb anestèsia general.
Per la qual cosa, postulem i reivindiquem la lliure decisió de l'embarassa, des del moment en el qual prenga la decisió d'avortar fins a la finalització d'aquest procés. L'avortament és un tema que pertany a la salut púbica, per això, cal que els/les diferents professionals i administracions garantisquen que totes aquelles dones que prenguen la decisió d' avortar puguen fer-ho en qualsevol clínica habilitada per a això i que incloga sempre l'opció lliure de triar tant el mètode farmacològic com l'instrumental amb anestèsia local o general coberta aquesta última per la Seguretat Social sense cap despesa econòmica per a la dona.
D'altra banda, cal destacar que, últimament, s'està impulsant la possibilitat de realitzar la interrupció voluntària de l'embaràs pel mètode farmacològic fins a les 9 setmanes de gestació (actualment està establert fins a les 7 setmanes). Des del meu punt de vista, aquesta implantació permet major llibertat, sempre que la dona puga decidir el mètode d'interrupció que desitge (farmacològic o instrumental), ja que és tan important respectar la decisió de continuar o no amb l'embaràs com l'elecció del mètode de la interrupció.
En canvi, si es tracta d'imposar el mètode farmacològic com a única opció fins a les 9 setmanes de gestació, per motius burocràtics i per a abaratir despeses, tal com planteja el Ministeri de Sanitat, això suposaria la vulneració del dret a decidir de la dona per un mètode o un altre.
En relació amb el tema burocràtic, tant els poders públics com el Sistema Sanitari haurien de garantir i estar a l'altura en aquest tema i proporcionar tant els recursos materials com humans necessaris per a fer front a aquest procés i facilitar una formació especialitzada als/les professionals sanitaris. I respecte a la qüestió econòmica, si realment es pretén implantar un únic mètode per a interrompre el procés de gestació perquè ix més "rendible", el que estan provocant és que les elits i les persones amb recursos econòmics puguen accedir a una altra mena d'intervencions per la sanitat privada, que no estarien cobertes per la Seguretat Social, provocant majors diferències entre classes socials i vulnerant el dret a la lliure elecció, en una qüestió tan complexa i delicada com aquesta. A més, s'estaria silenciant a eixes dones que formen part d'aquest més del 70% que han triat, lliurement, la realització de la interrupció de l'embaràs mitjançant el mètode instrumental. Això no consisteix a imposar una tècnica sobre una altra, sinó que el que realment es pretén és que es complisca amb la lliure elecció, proporcionant a la dona la informació necessària de tots els mètodes existents, perquè siga ella qui decidisca, quin mètode vol utilitzar, si el farmacològic o l'instrumental. És una decisió i una situació complexa on ningú hauria d'influir, sinó ajudar i acompanyar a les dones abans, durant i després del procés.
Finalment, vull destacar que ací a Espanya encara continua existint una desigualtat en l'accés a aquest dret considerat "Legal, Segur i Gratuït". No em vull posicionar entre un mètode o un altre, però sí voldria ressaltar dos aspectes. En primer lloc, la interrupció de l'embaràs mitjançant el mètode instrumental amb anestèsia general hauria d'estar coberta per la Seguretat Social, en tots els casos i en totes les clíniques, per tal de garantir la lliure elecció i no estar influenciada per una qüestió econòmica. En segon lloc, impulsar l'avortament mitjançant el mètode farmacològic fins a les 9 setmanes com a única opció pot provocar efectes negatius en les dones a nivell psicològic, ja que l'elecció d'una tècnica o una altra no és un caprici, sinó que forma part d'aquest procés i ha de ser la dona qui decidisca como vol fer-ho, comptant amb el suport Sanitari i de les administracions. Es tractaria, doncs, de garantir que les dones que hagen decidit lliurement no continuar amb el seu embaràs puguen tindre una assistència mèdica i de qualitat des d'una perspectiva empàtica i feminista.
L'avortament en la nostra societat és un tema tabú i està promovent que milers de dones no conten com van viure aquests dies previs a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs, aquest procés i eixos dies posteriors a la presa d'una decisió que no deixa indiferent a ningú, i totes eixes vivències, sentiments i pors queden condemnats a la invisibilitat, a l'estigmatització i a la clandestinitat. Però això ha de canviar i les nostres històries han de ser conegudes perquè cadascuna de nosaltres té alguna cosa a aportar a aquesta societat i, sobretot, als/a les especialistes i els/les experts/es dedicats/ades a fer aquest tipus d'intervencions, ens han d'escoltar per tractar de millorar i promoure canvis, perquè tot allò que passa en aquest procés és decisiu i, gràcies a la nostra experiència, podem ajudar a altres dones que passen per aquesta situació perquè estiguen millor ateses i siguen millor compreses.
L'Ona Verda és més forta i visible que mai i s'ha tornat imparable, reunint dones de tot el món en una sola veu, perquè l'avortament ha de ser LEGAL, SEGUR I GRATUÏT.